A inicis del segle XX, un grup d’intel·lectuals va començar a impulsar un nou moviment cultural i ideològic molt important per Catalunya: el Noucentisme. Aquest corrent va néixer com a reacció al modernisme i al romanticisme i tenia una clara voluntat de trencar amb aquestes tendències.
Units per aquesta nova tendència, a partir de l’any 1906 intel·lectuals, artistes i polítics treballarien conjuntament per potenciar la llengua i la cultura catalanes. Ens sonen noms propis com Joaquim Sunyer, Carles Soldevila, Eugeni d’Ors o Josep Carner. Però, com sempre, queden a l’ombra molts artistes que no van passar a la primera pàgines dels llibres d’història de l’art. Aquest serà el cas del nostre protagonista d’avui.
Josep Aragay encarna perfectament l’ideal de l’home noucentista, i en serà acèrrim defensor fins el final dels seus dies. La seva vida va des d’uns orígens humils a destacar a les altes esferes artístiques de Barcelona després d’un viatge formatiu a Itàlia. Viurà la Dictadura de Primo de Rivera, la Segona República, la Guerra Civil i gairebé sobreviurà el Franquisme.
Quina serà la seva especial relació amb el poble de Breda? Com va començar la seva carrera com a artista? Per què són importants les seves obres i, al mateix temps, per què van passar desapercebudes? Quina va ser la seva relació amb el moment polític que va viure?
Avui, a les Portes de Troia, parlarem de la vida i l’obra de Josep Aragay: un il·lustrador, ceramista i pintor molt vinculat al poble de Breda.