La batalla del Metaure va tenir lloc durant la Segona Guerra Púnica i és considerada un dels enfrontaments més decisius d’aquesta guerra. Tot i que ni Anníbal en el bàndol cartaginès ni Escipió l’Africà en el romà hi van estar presents, les conseqüències del xoc vora el riu Metaure a la península itàlica van ser importantíssimes per al desenllaç de la guerra.
Després de la derrota dels cartaginesos comanats per Adrúbal Barca, germà d’Aníbal, va ser impossible que es dugués a terme cap més operació de caire ofensiu. Els següents anys de la guerra, els cartaginesos es van veure obligats a posar-se a la defensiva al sud d’Itàlia i a Hispània fins que es van veure obligats a replegar-se al nord d’Àfrica, quan amb l’arribada del romà Publi Corneli Escipió l’Africà amenaçava la capital púnica fins a ser, definitivament, derrotats a Zama.
Malgrat tot, i entrant en un àmbit menys conegut, la batalla va tenir unes conseqüències també de tipus intern al sí de la política romana degut a la importància de derrotar als cartaginesos després del desastre de Cannas i per l’ús propagandístic que es va fer de la mateixa. Encara que a dia d’avui comptem amb relats dels millors historiadors romans que ens describien el que havia succeit amb alguns matissos i petites contradiccions, la llegenda que s’associa, els protagonistes de la mateixa i l’ús polític que després van fer de la seva victòria, ens fa preguntar-nos si realment els fets es van succeir com s’explica a les cròniques. Per tant, podríem estar davant d’un cas antic de quelcom que avui coneixem molt bé: l’ús de la guerra com a propaganda política a finalitats internes.