L’època dels descobriments va ser un període que va durar més de quatre segles, des de les primeres expedicions portugueses a la costa d’Àfrica, fins a l’arribada al pol nord i al pol sud. En gran mesura, les primeres exploracions es van fer amb la voluntat de descobrir noves rutes comercials i fins i tot nous territoris per dominar. La voluntat de coneixement geogràfic de manera sistemàtica va ser, però, una preocupació força posterior, i bona mostra d’això n’és el cas africà.
Els portuguesos van aconseguir circumnavegar l’Àfrica al mateix temps que Colon arribava a les Antilles, però es van interessar ben poc per conèixer l’interior del continent. Fins i tot durant l’època de l’auge de l’esclavisme, el coneixement de l’interior de l’Àfrica era d’allò més limitat i va caldre esperar fins a als segles XVIII i XIX per veure els primers aventurers endinsar-se al cor del continent.
Alguns fins i tot ho van fer abans que els famosos Livingston i Stanley, aquells de la cèlebre frase: “el doctor Livingston, suposo”. Avui parlarem de l’inici de l’exploració al continent africà a finals del segle XVIII i principis del segle XIX. Ho farem parlant del com, el quan i el perquè i, també, coneixent de primera mà la història de l’escocès Mungo Park, un dels pioners en l’exploració del riu Níger.