El 18 de gener de 1871, al Saló dels Miralls del Palau de Versalles, el rei Guillem I de Prússia va ser proclamat Kàiser d’Alemanya. D’aquesta manera, la nova Alemanya naixia dins la casa del seu gran rival, sobre les cendres de la humiliació francesa.
Però com s’havia arribat fins allà? Feia tot just vint-i-tres anys, el 1848, milers d’alemanys havien alçat barricades a Berlín, Viena i Hamburg, convençuts que el seu temps havia arribat. A Frankfurt, representants de tots els estats alemanys es reunien per escriure una constitució i fundar una nació. I, es van posar tan poc d’acord, que el moviment liberal per unificar Alemanya es va esfondrar.
Aquell fracàs va obrir la porta a una unificació molt diferent, des del “ferro i la sang”, com diria el seu artífex: Otto von Bismarck.
Ell, el canceller de ferro, va reordenar el mapa d’Europa en menys d’una dècada, amb tres guerres quirúrgiques i una habilitat diplomàtica que deixava bocabadats els seus contemporanis i els historiadors d’avui.
Avui, A les Portes de Troia, repassem tot el procés: del fracàs liberal del 1848 a la proclamació imperial del 1871.
Benvinguts a la forja d’Alemanya, benvinguts A les Portes de Troia.