El 14 de juny de 1982 les armes van deixar de disparar a l’Atlàntic Sud. Amb la capitulació argentina a Puerto Stanley, es tancaven dos mesos i mig de combats al mig del gel.
A primera vista, la història oficial semblava escrita: una victòria incontestable de la maquinària militar britànica i el fracàs absolut d’una dictadura argentina a la desesperada. Però la realitat que va quedar amagada sota la boira era molt més complexa i aterridora.
La totpoderosa Royal Navy va estar al límit del col·lapse militar. Als despatxos d’Europa i Amèrica, els països aliats jugaven a un doble joc d’espionatge i traïcions. I a les trinxeres, milers de joves reclutes argentins no només lluitaven contra el fred i les tropes d’elit angleses, sinó contra els abusos, la gana i les tortures imposades pels seus propis oficials.
Hauria pogut guanyar l’Argentina aquesta guerra? Com va controlar Margaret Thatcher els mitjans de comunicació per vendre una campanya militar “fàcil”? I quins secrets inconfessables va intentar enterrar la Junta Militar als anomenats Centres de Recuperació?
Avui, A les Portes de Troia, tanquem el nostre viatge a la Guerra de les Malvines desmuntant la propaganda i posant llum a la cara més fosca del conflicte.
Benvinguts a les trinxeres de l’Atlàntic Sud, benvinguts A les Portes de Troia!
Amb Adrià Hernando.
