La malenconia és una malaltia de la que tenim registre des de l’antiguitat clàssica: Hipòcrates, Aristòtil, Plutarc… Tots ells en parlen. Ara bé, per arribar al concepte més actual de la malenconia haurà de ploure molt: l’escolàstica medieval, l’humanisme, la il·lustració i, sobretot, el romanticisme crearan la seva pròpia idea de la malaltia.
Una de les coses en comú que tenen totes les interpretacions és que sempre existeix un enorme biaix de gènere a l’hora de viure la malaltia: les causes, els símptomes i els tractaments sempre seran molt diferents entre homes i dones.
Així doncs, ens disposem a fer un recorregut que la malenconia ha traçat al llarg de la història. A més, explorarem amb més profunditat el cas femení de malenconia de Maria Teresa Fontova i Gros: una dona que va ser ingressada a l’antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona a la primera meitat del segle XIX per tractar-li la malenconia.
Com ha variat la concepció de la malenconia al llarg de la història? Com s’ha tractat? Quines n’eren les causes? I, sobretot, quines diferències hi havia entre dones i homes? Quina història tenen Maria Teresa Fontova i la seva malaltia?