El 9 de juny del 68 dC el dit “emperador artista”, Neró, es va suïcidar posant punt i final a la primera dinastia imperial: la família julioclàudia. De cop, el model dinàstic de la Roma Imperial va col·lapsar.
Neró va morir sense nombrar cap successor i deixà un buit de poder al tron imperial. Generals, aristòcrates i senadors influents van començar a moure fils per col·locar al tron imperial el personatge que els afavorís més.
Amb aquesta pugna pel títol d’emperador, s’obrira un escenari de guerra civil, traïcions, assassinats, batalles i principats efímers que duraria tot l’any 69: el conegut “Any dels quatre emperadors”. Quatre personatges passaran pel tron imperial en aquests dotze mesos: Galba, Otó, Vitel·li i Vespasià.
per la història de Roma? Quina memòria tenim dels quatre emperadors? Quins interessos hi havia darrere de cada candidat i usurpador? Com es va solucionar aquesta crisi?
Avui, a les portes de Troia, recorrerem aquest any convuls de la mà de la història de quatre emperadors.