El 27 de novembre de 1095 és una d’aquelles dates de la Història a retenir tot i que, d’entrada, podria no semblar-ho. Al cap i a la fi era el penúltim dia d’un de tants concilis eclesiàstics que van succeir-se al llarg i ample de l’Europa catòlica medieval. Però aquell dia, a Clermont, la cosa va ser un xic diferent. Allà, el papa Urbà II, dirigint-se a una munió d’eclesiàstics, però també de laics, entre els quals es trobaven bona part dels cavallers del centre-sud de França, va pronunciar un discurs que va canviar el món. No sabem quines van ser les seves paraules exactes, però sí que van ser el tret de sortida de la Primera Croada.
No van passar ni quatre anys que, després del sermó de Clermont, milers d’homes i dones d’arreu d’Europa van organitzar-se, viatjar durant mesos fins a Terra Santa i, després d’una sèrie de victòries militars, van ensenyorir-se de Terra Santa i van conquerir Jerusalem. Havia començat l’època de les Croades.