Programa amb públic al Museu d’Història de Catalunya
El 27 de juliol de 1276, un home de seixanta-vuit anys moria a Alzira, malalt i esgotat, de camí cap al sud per sufocar una revolta als territoris que havia passat la vida conquerint. Es deia Jaume, i la història el recordaria com el Conqueridor.
Però avui som aquí, davant d’una reproducció de la seva tenda reial, per parlar d’una altra versió d’aquest rei. La versió que la memòria col·lectiva ha acabat d’enterrar sota capes de llegenda.
Perquè Jaume I va ser, sí, el rei que va duplicar el territori de la Corona d’Aragó, que va conquerir Mallorca i València, que va dictar les primeres grans lleis en català.
Però també va ser un nen que va créixer orfe i captiu, sense regne ni família. Un jove rei que va fracassar en el seu primer setge. Un home que va ser excomunicat, com a mínim, un cop. Que va tenir una vida amorosa que se’ns diu que va ser escandalosa. Un rei que va conquerir Múrcia i la va regalar. Que va intentar anar a Terra Santa i va tornar enrere en trobar la primera tempesta. Que va veure com els seus propis fills l’empenyien cap a la perdició. I que va repartir el seu regne d’una manera que condemnava els seus hereus a dècades de conflicte.
Benvinguts a la cara B del Conqueridor, benvinguts A les Portes de Troia!