La matinada del 2 d’abril de 1982, les tropes argentines desembarcaven i prenien amb facilitat Stanley, la capital de les illes Malvines. L’Operació Rosario havia estat un èxit total i l’arxipèlag canviava de mans. Però allò que la Junta Militar de Buenos Aires havia dissenyat com una simple mesura de pressió per unir el país i salvar un govern ofegat per la crisi, es va convertir en el detonant d’un xoc imprevisible.
A l’altra banda de l’Atlàntic, una Margaret Thatcher que també es trobava contra les cordes per les seves dures reformes ultraliberals, va veure en aquest atac l’oportunitat perfecta per reivindicar l’orgull imperial i salvar la seva carrera política.
Com es va arribar a una guerra oberta entre dos països occidentals, membres del mateix bloc en plena Guerra Freda, per unes illes remotes plenes d’ovelles? Quins foscos interessos polítics van empènyer milers de joves cap al front?
Avui, A les Portes de Troia, iniciem la primera part de la nostra anàlisi sobre la Guerra de les Malvines, repassant els seus orígens i el sorprenent inici de les hostilitats.
Amb Adrià Hernando.