Catalunya és terra de vins, i de vil·les romanes. Les antigues residències rústiques dels patricis romans, rodejades de camps de conreu, premses i magatzems, estan repartides per les diferents zones del Principat on la romanització va ser més intensa. D’entre moltes altres, al territorium de l’antiga Tarraco hi ha les de Centcelles i la dels Munts; a la plana d’Ilerda es pot visitar la del Romeral, a Albesa, i a l’antiga Laietània, a la costa del Maresme i Barcelona, es poden visitar la de Torre Llauder, a Mataró, i el celler romà de Teià. Tanmateix, la seva dispersió ha motivat que sigui un tipus de jaciment arqueològic que sovint aixeca polèmiques quan les construccions modernes topen amb elles, tal i com ha passat els últims anys a Calella, amb la vil·la romana del Roser. De totes elles, però, la que va aixecar més polseguera ara fa 14 anys va ser la vil·la romana del Pont del Treball, més coneguda com la vil·la romana de La Sagrera. Avui descobrirem l’apassionant història d’aquesta vil·la i com està ajudant als arqueòlegs barcelonins a imaginar el paisatge del Pla de Barcelona ara fa uns 2.000 anys, quan les vinyes, les vil·les, les carreteres romanes i els camps de blat s’estenien fins als boscos de la falda de Collserola, allà on avui dia tot és formigó i asfalt.
Amb Adrià Quesada i Famadas, coordinador del projecte Vineae et Alni.
