La imatge que com a societat tenim al món occidental de l’antic Egipte és fascinant. Període exòtic, mil·lenari, bressol de la civilització i responsable – juntament amb Mesopotàmia – del sorgiment de l’escriptura, el culte organitzat als déus o les primeres societats estatals.
Parlar d’Egipte és parlar de la fascinació pel passat més exòtic i, en aquest sentit, la societat europea no ha deixat mai, des de l’antiga Grècia, de sentir una curiositat morbosa sobre aquell món cobert de sorra i segles, les runes del qual encara observaven – i observen – el devenir de les civilitzacions.
Aquesta setmana ens endinsarem, precisament, en la història d’aquesta fascinació.