En el convuls pas d’Espanya al segle XIX, si hi ha un nom que s’iguala en popularitat al de reis i reines és el de Baldomero Espartero. Un militar manxec de procedència humil que va tenir l’estima del poble, guanyada a pols amb la victòria de Luchana i el Conveni de Bergara que van posar fi a la Primera Guerra Carlina. Malgrat el desgast de la seva figura amb un vessant polític autoritari com a regent del Regne d’Espanya entre 1840 i 1843 (amb tristos episodis com el bombardeig de Barcelona de 1842), la seva defensa dels ideals liberals, de la Constitució de 1837 i de la monarquia el van elevar a la categoria de mite del poble.
Fins i tot, en l’època de màxima popularitat, San Baldomero era festejat en el seu honor per gent de totes les classes socials. Famosa és la seva frase: “Cúmplase la voluntad nacional” que arriba en un moment en que l’estat liberal era encara molt dèbil i necessitava d’una figura com la d’Espartero per personificar aquest nou règim.