La monarquia hispànica de finals del segle XVIII i de bona part del segle XIX és una institució profundament endeutada i amb bancarrotes freqüents. Els canvis econòmics provocats per la incipient liberalització de l’economia europea, la despesa de les colònies i una mala economia interna serien algunes de les principals explicacions.
Tot i això, els polítics il·lustrats i posteriorment els liberals tractaran de posar fil a l’agulla a aquests problemes intentant posar a la venda terrenys en “mans mortes”, la majoria de l’Església. I és que la història de la conversió d’Espanya en un Estat Liberal passa per entendre com, mica en mica i amb un estira-i-arronsa continuat, la propietat de la terra passa a circular en un mercat, com és propi del liberalisme econòmic. Una eina fonamental en tot aquest procés és el que es coneixerà com el procés desamortitzador, que va durar dècades i va tenir el seu moment culminant els anys 1836 i 1837 amb un avisat polític i home de negocis liberal de nom Juan Álvarez Mendizábal.
Avui tractarem de posar una mica de llum a un moment complex de la història d’Espanya però absolutament cabdal per entendre les transformacions econòmiques en sentit liberal que el país va admetre per a la consolidació del sistema capitalista.