Si seguim els manuals d’Història, l’imperi otomà s’esten entre els anys 1299 i 1922, durant més de sis-cents anys. Les primers centúries van ser certament espectaculars. Els otomans van passar de ser els dirigents d’un petit beylicat de la península anatòlica a ser els amos d’un imperi que s’estenia per tres continents i que va arribar a les mateixes portes de Viena durant els primers anys de l’època moderna. El Gran Turc era sinònim de perill i de força militar imparable.
I llavors, en el seu moment de màxim esplendor, l’imperi otomà va començar a esgotar-se i a entrar en una llarga decadència en la que tots i cadascun dels elements que l’havien portat a triunfar van començar a fallar.
Aquesta setmana repassarem els elements d’aquesta crònica d’una mort anunciada.