Fa un mil·lenni, el bisbat d’Urgell estava dirigit per un bisbe que va marcar una època. Centenars d’anys després de la seva mort, la seva figura segueix sent recordada i és objecte de veneració. I no és per menys, ja que la seva actuació al capdevant de la mitra va implicar l’alliberament del control comtal de l’Església que governava. A més, li són atribuits diversos miracles, quelcom que va fer que immediatament després de traspassà fos considerat un home sant.
Ens referim a Ermengol d’Urgell, bisbe entre els anys 1010 i 1035. Tot aprofitat el context favorable del moment, després que la mort del comte a Còrdova suposés l’inici d’una etapa de buit de poder, Ermengol va poder tirar endavant el seu projecte polític que pretenia acabar amb diversos mals que afectaven a la seva Església. En primer lloc, volia alliberar-la del control comtal i acabar, així, amb les eleccions de bisbes a dit. D’altra banda, volia evitar una escissió territorial a l’oest del bisbat, on un prelat havia creat una seu eclesiàstica a Roda d’Isàvena. I, finalment, volia defensar els béns i dominis de l’Església, evitant la intromissió secular i cobrant regularment el delme, un impost religiós. I tot això sumat a un projecte de reforma arquitectònica de la catedral, de construcció de ponts i de conquestes militars.
Conta la llegenda, que en morir a causa d’una caiguda a les obres del pont que feia construir entre Urgell i Cerdanya, el seu cos fou endut pel riu i que en passar per la Seu van sonar les campanes. També es diu que els precs que li van fer els fidels després de la seva mort, van servir per acabar amb una gran sequera. Més enllà de la llegenda, és evident que va ser un personatge de primer ordre i un home ambiciós disposat a elaborar documents falsos per culminar amb èxit els seus projectes.