D’un temps ençà, l’arqueologia s’ha deixat de veure com les aventures d’Indiana Jones, però molta gent encara pensa que és una disciplina que consisteix en desenterrar objectes i estructures d’un passat molt remot. A casa nostra, parlar d’una cosa com l’arqueologia moderna i contemporània sona ben estrany, perquè pensem que són èpoques tan recents que ja no es pot desenterrar res i perquè sembla que si no és antic, no val la pena posar-ho en valor.
Poc a poc, però, la cosa canvia, i professors d’algunes universitats pretenen que aquesta disciplina tingui cabuda a casa nostra, tant per estudiar un passat recent que mereix la nostra atenció com per posar en valor un patrimoni oblidat. La tasca no és senzilla, perquè cal fer entendre que un poble abandonat al segle XIX o XX, per exemple, té tant d’interès per ser estudiat com un castell o una església de temps medievals.
Estructures com búnquers o trinxeres de la guerra civil, les restes del poble bombardejat de Corbera d’Ebre, l’assolat antic barri del Born de Barcelona, les estructures de conreu d’abans de la mecanització del camp, els camins ramaders previs a la xarxa de carreteres radials, les fosses comunes o els despoblats catalans són casos d’estudi d’aquesta disciplina. Sense ells no es pot entendre la història recent del Principat i és per això que mereixen interès.
Avui, a les Portes de Troia, intentarem conèixer de primera mà en què consisteix l’arqueologia moderna i contemporània, quins casos d’estudi podem trobar a Catalunya i quina importància pot tenir, a nivell econòmic o turístic, la posada en valor d’aquest patrimoni de temps més recents.