Vivim dies complexos i difícils en els quals l’autoritat del poder central qüestiona i posa en dubte les lleis que emanen de les corts catalanes, les quals representen tots els estaments de la nostra societat. Unes lleis i privilegis antics, propis de Catalunya, que ara es veuen en risc de desaparèixer o de quedar obsolets perquè uns quants, des de Madrid, volen passar-hi per sobre. I el tribunal que hauria de dirimir aquestes qüestions, amb un punt de vista neutral i just, és un ens totalment partidista i controlat per les instàncies reials. Les lleis i constitucions de Catalunya estan en risc de desaparèixer i les seves institucions també.
Malgrat que això pugui semblar de rabiosa actualitat, en realitat l’escenari que dibuixem en aquestes línies és el de la Catalunya del 1700. En plena època moderna, el Principat formava part de la monarquia hispànica, una corona regida per un sol rei però fragmentada en moltes realitats jurisdiccionals diferents. En aquell temps, Catalunya tenia les seves propies constitucions, privilegis i institucions, tot i que sovint no eren respectades per les autoritats monàrquiques. I quan sorgia un problema entre el rei i les constitucions, qui havia de dirimir l’assumpte era la Reial Audiència, un ens que com el nom indica tenia certa parcialitat.
Davant d’aquesta situació feia anys que els catalans demanaven la creació d’un Tribunal de Contrafaccions, una institució que de manera imparcial dirimís els plets entre institucions catalanes i monarquia. Havia de ser, al cap i a la fi, com un Tribunal Constitucional d’un estat avançat. Finalment, després de dos segles de peticions, el Tribunal de Contrafaccions va prendre forma a principis del segle XVIII, tot i que va morir el 1714. Avui coneixarem la seva història.