Sovint tenim la sensació que la relaxació dels comportaments morals dels eclesiàstics és quelcom propi del món contemporani i potser no és del tot cert. Ens sembla que al món medieval o a l’època moderna l’Església havia de ser molt més intransigent amb conductes que avui podríem qualificar de poc canòniques, quan en realitat el compliment de les normes dictades per l’ortodòxia era una de les principals batalles dels visitadors.
Gràcies a les visites pastorals dels bisbes o dels arquebisbes a les parròquies de les seves diòcesis podem conèixer de primera mà quina mena de vida portaven els capellans de les nostres diòcesis i alguns no destacaven excessivament pel compliment de les normes canòniques. Alguns vivien en concubinatge, d’altres eren jugadors empedernits, també n’hi havia de blasfems i de bons bebedors. Un bon panorama..
Avui, A les Portes de Troia, ens acostarem a la vida dels capellans del bisbat d’Urgell al segle XIV gràcies a la visita pastoral de 1312 – 1315, un informe detallat de vicis i praxis de moral dubtosa que no us deixarà indiferents. Només us direm a l’Urgell d’aquell temps més de la meitat de capellans no complien amb el vot de castedat i vivien en concubinatge!