A finals del segle XVII, Europa vivia pendent de Carles II d’Habsburg, monarca de la corona hispànica que estava a punt de morir sense descendència. Les seves possessions, en les quals encara seguia sense pondre-s’hi el sol, eren cobejades per les grans monarquies d’aleshores, i l’elecció del successor del rei podia canviar la conjuntura europea d’aquell temps. Finalment, l’elegit fou Felip d’Anjou, conegut com a Felip V, en detriment d’altres candidats com l’arxiduc Carles de la casa d’Àustria. Com bé sabem, aquesta elecció va derivar en un conflicte internacional i també en un conflicte peninsular.
La guerra de successió va acabar caient a favor del bàndol borbònic, i va tenir conseqüències com l’assalt a Barcelona l’11 de setembre de 1714. Però més enllà d’aquest fet tant recordat darrerament, altres territoris molt pròxims a casa nostra també van patir les conseqüències de la guerra. És el cas, per exemple, de Gibraltar, de Menorca o d’Andorra. Durant el conflicte, els andorrans van alçar-se a favor de l’arxiduc Carles, i la seva derrota va estar a punt de costar-los la seva supervivència com a entitat més o menys independent.
Aquesta setmana volem conèixer les claus d’un del moment més tensos de la història del coprincipat dels Pirineus.