La Barcelona de finals del segle XIX és un dels moments claus en la història de la ciutat. Immersa en tot un seguit de canvis econòmics, socials i polítics, la Barcelona d’aquells anys està buscant la seva identitat i la seva forma es troba en constants canvis.
En aquest sentit, l’any 1888 és un punt clau en les transformacions monumentals de la Barcelona de finals de segle. Elements tan reconeixibles en la fesomia actual de la ciutat, com l’Arc de Triomf, el parc de la Ciutadella o la sempre polèmica estàtua de Colom apareixeran en aquest moment, amb motiu de la preparació i embelliment de la ciutat per rebre l’Exposició Universal d’aquell any.
Aquesta setmana repassarem els efectes d’aquesta primera Exposició Universal organitzada a la ciutat (n’hi haurà una segona, l’any 1929) i els motius que van portar a desenvolupar un projecte iconogràfic de ciutat que encara dura.
Pingback: A les portes de Troia – Mīrābile Dictū