La Guerra Civil espanyola entre 1936 i 1939 va deixar un reguer de sang al seu darrera. El conflicte va comportar la mort de milers de persones, tant de soldats que lluitaven al front com de civils a la rereguarda. La mort també es féu present sovint per les repressàlies, tant al principi del conflicte com després de la consecussió del mateix. Molts van morir per uns ideals, per defensar un estat legítim o simplement per la seva condició i manera de pensar.
La seva mort, tanmateix, no va comportar un enterrament digne. Sovint a causa de les presses del moment però sobretot per la manca de respecte d’aquells que havien mort, molts van ser enterrats en fosses comunes sense cap tipus d’identificació. Avui són milers de persones les què encara reposen sota terra en lloc desconegut per part dels seus familiars. En els darrers anys s’han iniciat polítiques per posar remei a aquesta situació, algunes de més tímides i d’altres de més convençudes, però malauradament encara no han donat la resposta esperada.
Molts descendents de morts de la guerra civil encara esperen saber on estan enterrats els seus parents i d’altres descobreixen amb sorpresa que les restes dels seus familiars no estan en una fossa i que van ser traslladades al Valle de los Caídos. Inaugurat el 1959, la tomba del dictador va ser presentada com un monument per la reconciliació dels morts d’ambdós bàndols. Avui és, tanmateix, un record consagrat a un règim dictatorial i un ossari amb milers d’ossos sense nom.