La tercera croada o croada dels reis, amb intervenció destacada de Ricard Cor de Lleó, va ser un fracàs. A finals del segle XII, Jerusalem seguia a mans musulmanes i des de l’Europa llatina es va començar a gestar un nou projecte croat. El 1198 va començar la prèdica del què seria la quarta croada i el 1201 els exèrcits estaven apunt per posar rumb a Egipte. Només mancava el transport, però els croats no podien satisfer la quantitat acordada amb Venècia.
Al final els venecians van proposar un pacte. Si els croats els ajudaven a prendre la ciutat de Zara, a la costa dalmata, posposarien el deute i portarien els croats a Egipte. La ciutat fou presa i els exèrcits croats esperaren el pas de l’hivern per prendre, aquesta vegada sí, el camí a Terra Santa. Però una nova proposta s’interposà en el seu projecte: el fill del deposat emperador bizantí els oferia sufragar el deute de transport amb Venècia, un total suport en la croada a Jerusalem i fins i tot la reconciliació entre les esglésies romana i grega. A canvi, només l’havien de posar al tron de l’imperi bizantí.
Aquesta setmana descobrirem com la quarta croada que havia de recuperar Jerusalem esdevingué una campanya de setge contra la capital de Bizanci que va durar entre 1203 i 1204. La croada finalment va acabar reeixint en el seu objectiu de conquerir Constantinoble, però ni l’emperador va durar gaire al poder ni els croats van conquerir Jerusalem posteriorment. La croada tan sols va servir per saquejar l’antiga capital de l’Imperi Romà d’Orient.