Amb l’ascens del nazisme i les victòries sense fre de Hitler en el context de la segona guerra mundial, milers de persones arreu d’Europa van veure perillar la seva vida. Els jueus d’Alemanya i de la resta de països ocupats pels nazis a partir de 1939 tan sols tenien dues opcions, o fugir, o morir. Les seves possibilitats de fugida passaven per arribar a Amèrica, a l’Àfrica, a Anglaterra o al protectorat britànic de Palestina fugint a través del sud d’Europa.
Moltes famílies jueves, però també aviadors caiguts en combat i gent que veia perillar la seva vida, van travessar França fins arribar als peus de la serralada pirinenca. Venien de Bèlgica, dels Països Baixos, de la França ocupada o de la territori controlat pels col·laboracionistes del règim de Vichy i es dirigien cap a la península ibèrica per fugir de l’horror europeu. La serralada pirinenca era el darrer escull cap a la llibertat.
Es calcula que unes 80.000 persones aproximadament van creurar els Pirineus entre 1940 i 1944. Ho van fer en unes condicions duríssimes, molts a ple hivern i, de vegades, de nit. A més, havien d’esquivar les patrulles apostades per controlar els passos fronterers. Alguns van ser detinguts i deportats; d’altres van poder culminar amb èxit el seu camí. Avui intentarem conèixer de primera mà la seva epopeia.