El 29 de novembre de 1947 l’Organització de les Nacions Unides aprovava la creació de dos estats, Palestina i Israel, en el que fins no feia gaire havia estat un mandat britànic i, abans, una província del ja desaparegut imperi otomà. La decisió, que convertia Jerusalem en una ciutat sota domini internacional (com ho era Berlín en aquells anys inmediatament posteriors a la segona guerra mundial) no va agradar a ningú. Els jueus sionistes, tot i aconseguir la seva somiada Eretz Israel, volien més. Els habitants de la regió de Palestina no entenien perquè se’ls imposava una decisió amb la que no estaven d’acord de cap de les maneres.
Però, com es va arribar a aquest punt? Quins drets esgrimien els jueus sionistes per reclamar la terra d’Israel? Avui farem un breu repàs a la història de l’antic poble d’israel, des de les seves primeres mencions històriques fins a la seva derrota davant de les legions romanas i els seu posterior exili, per entendre millor les reivindicacions que sorgiran durant el segle XIX i principis del XX de retorn al Pròxim Orient.