L’ésser humà neix, creix, es reprodueix i mor. Però, a diferència de la resta d’éssers vius, ens resistim a deixar la nostra vida en mans de l’instint natural. Per intentar dominar la realitat que ens envolta, hem creat normes, rituals i estructures per a gairebé tots els passos de la nostra existència. Avui, continuem el nostre viatge històric per aturar-nos en una de les institucions que ha marcat més profundament la vida en societat: el matrimoni.
A l’edat mitjana, casar-se no tenia gaire a veure amb el romanticisme. El llit nupcial es va convertir en l’autèntic camp de batalla on es va disputar el control social i polític d’Europa.
D’una banda, la noblesa feudal considerava el matrimoni com la gran eina per unir llinatges i blindar les seves terres. D’altra banda, una Església cada vegada més forta va llançar una ofensiva per prendre el control d’aquesta institució, ficant-se, a través de la confessió, fins a l’últim racó de la intimitat sexual de la classe dirigent.
Com va aconseguir l’Església imposar conceptes com la monogàmia? Què ens diuen d’aquella època fenòmens tan curiosos com els manuals que dictaven quant soroll es podia fer al llit? I com van reaccionar, més tard, aquelles noves classes urbanes que van decidir basar els seus matrimonis en els diners i el negoci?