Després d’un segle XX fascinat pels miracles tecnològics, vam creure que el progrés era una línia recta cap a la utopia. Però el miratge es va tòrcer quan les crisis invisibles van revelar que el benestar promès no arribaria a tothom per igual.
Avui ens trobem en una cruïlla estranya: depenem vitalment d’una ciència a qui, paradoxalment, mirem amb una desconfiança creixent. Hem descobert com els despatxos de poder poden fabricar dubtes a mida i segrestar veritats per protegir interessos obscurs. I enmig d’aquest soroll mediàtic, el prestigi de la bata blanca es desdibuixa entre titulars que busquen més l’espectacle que el rigor del mètode.
Ja no ens preguntem només què som capaços d’inventar, sinó qui té realment el dret a decidir sobre el nostre futur col·lectiu. És possible recuperar la fe en el coneixement sense convertir-lo en un nou dogma polític?
Avui, a les portes de Troia, explorarem les esquerdes d’un sistema que ens promet el món mentre lluita contra les seves pròpies ombres.
Amb Oto Lusic.