L’any 1435, Alfons el Magnànim era un rei derrotat i presoner del Duc de Milà. Tot semblava perdut per a les aspiracions italianes de la Corona d’Aragó a Itàlia.
Tot i així, en un gir de guió digne de la millor diplomàcia, el monarca va saber transformar el captiveri milanès en una aliança i el fracàs a la Batalla naval de Ponça en l’impuls definitiu per conquerir el tron de Nàpols.
A partir d’aquí, comença una nova etapa: la conquesta final de la capital amb una estratègia digna de pel·lícula, la creació d’una cort humanista que il·luminaria Europa i la pacificació d’una Itàlia en constant conflicte gràcies a la Pau de Lodi.
Però, com s’ho va fer el monarca aragonès per conquerir Nàpols? Quin paper va jugar en l’esclat del Renaixement? I, sobretot, quin preu van haver de pagar els seus regnes peninsulars per tenir un rei que no va tornar mai més a casa?
Avui, A les Portes de Troia, continuem la història de la Conquesta de Nàpols.
Benvinguts a la cort de Nàpols, benvinguts A les Portes de Troia.