A principis del segle XV, la Corona d’Aragó es trobava en una cruïlla històrica. Amb l’arribada de la dinastia Trastàmara després del Compromís de Casp, el nou rei, Alfons V, necessitava legitimar-se i demostrar que era un digne successor del Casal de Barcelona.
I per fer-ho, va posar la mirada en el vell somni mediterrani: el Regne de Nàpols. Un territori ric i estratègic, però governat per una reina imprevisible i una noblesa molt poderosa. El que havia de ser una expansió natural es va convertir en una odissea de més de vint anys, marcada per aliances fràgils, setges eterns i la lluita constant contra les potències de Gènova i França. Una aventura que portaria la Corona a patir, l’any 1435, un dels desastres navals més greus de la seva història.
Què buscava realment Alfons el Magnànim a Itàlia? Era només ambició personal i territorial o hi havia una necessitat econòmica vital per als mercaders catalans i valencians? I com va acabar el rei d’Aragó presoner en una fortalesa de Milà?
Avui, A les Portes de Troia, iniciem un viatge de dos programes per redescobrir la conquesta de Nàpols.