La llegenda de la “punyalada per l’esquena” va sorgir a l’Alemanya de postguerra com una resposta simplificadora i emocional a la derrota del 1918. Aquest relat afirmava que l’exèrcit alemany no havia estat vençut al camp de batalla, sinó traït per elements de la rereguarda, especialment pels moviments socialdemòcrates, marxistes, sindicalistes i jueus. La idea va arrelar amb força en una societat alemanya desorientada, colpida per la crisi econòmica i sense un relat positiu fort proposat per la jove República de Weimar. La “punyalada per l’esquena” ben aviat es va convertir en una eina poderosa per a les dretes conservadores i els sectors del nacionalisme alemany. A més, el mite va contribuir a erosionar la legitimitat republicana i a alimentar un clima de desconfiança que seria decisiu en l’ascens del nazisme.
Amb Alejandro Andreassi.
