Al segle V aC, en ple moment d’esplendor de la Grècia clàssica, apareixen els primers textos que intenten explicar el món a partir de l’observació i l’experiència.
Des de llavors, metges, filòsofs, matemàtics i naturalistes començaran a escriure sobre el cos humà, les plantes o les proporcions de l’espai amb un llenguatge propi i precís.
D’Hipòcrates i els tractats mèdics, passant per Euclides i la seva geometria, fins a Dioscòrides i els seus remeis, la ciència antiga va trobar una forma d’expressió que encara avui ens fascina, creant així tot un gènere: la literatura científica.
Però, podem parlar de ciència a l’antiguitat clàssica? Com s’escrivien aquests textos? Quin paper hi tenien l’estil, la retòrica o fins i tot la bellesa?
Avui, A les Portes de Troia, viatgem a la Grècia clàssica i hel·lenística per descobrir com els antics van posar la ciència per escrit.
Amb Jaume Ripoll Miralda (Jaume Diàdoc)