“Quan a dalt els cels encara no tenien nom, i la terra ferma, a baix, no havia estat anomenada […]”
Amb aquestes paraules comença un dels textos més fascinants i antics de la humanitat: l’Enuma Elix, el gran poema babilònic de la creació.
Al cor de la Mesopotàmia del segle XII aC, els escribes van gravar sobre tauletes d’argila una història fascinant: la del naixement dels déus, del cosmos i, finalment, de l’ésser humà.
Però… què ens volia dir realment aquest poema? És només una cosmogonia, una explicació de l’origen del món, o amagava també una clara intencionalitat política? Està relacionat d’alguna manera amb el Gènesi de la Bíblia?
Avui, A les Portes de Troia, viatgem a l’antiga Babilònia per descobrir l’Enuma Elix: la seva història, els seus déus i la la petjada que ha deixat en religions i mites posteriors..