Apropar-se a les mitologies és una cosa ben difícil. Fer-ho des d’una vessant erudita o academicista porta a convertir un corpus mitològic en una mena de tertúlia de saló on s’ha buidat de contingut l’aspecte més essencial de qualsevol història viva: el fet de ser viscuda i compartida; ser, a la vegada, origen i final d’històriques que es modifiquen al ritme del pols de les societats que les generen.
Un dels autors que millor va entendre la concepció mitòlògica va ser en John Ronald Reuer Tolkien, l’autor del Hobbit, el senyor dels anells i el Silmaril·lion. Al llarg de les seves pàgines va desplegar davant dels nostres ulls un món viu i ric que bevia de la llarga tradició mítica europea. Va saber agresolar elements tals com la cultura celta, el món anglosaxo, els mites nòrdics o els contes de fades i els va dotar d’una profunditat històrica, literaria i filològica que encara avui sembla impossible.
Aquesta setmana, A les Portes de Troia, repassarem els referents medievals que Tolkien va emprar per a crear la seva Terra Mitjana.
Amb Patrick Urbano.