No serà fins a finals del segle XIX, que les dones podran començar a entrar a les aules universitàries després de segles d’exclusió. Tanmateix, el camí és ple d’obstacles: permisos especials, segregació en aules i laboratoris, títols sense reconeixement i teories pseudocientífiques que afirmaven que estudiar podia danyar els seus ovaris, perjudicar la reproducció i, per tant, posar en risc l’espècie humana.
L’educació superior i la ciència s’havien convertit en bastions del domini masculí, i les dones que volien traspassar aquestes barreres havien de lluitar contra prejudicis socials, culturals i acadèmics.
Però ni les prohibicions ni les teories sobre la “incompatibilitat cervell-úter” van aconseguir aturar-les i, malgrat tot, sovint es van veure obligades a triar entre la carrera professional i la vida personal, qüestionant constantment el seu paper dins d’un sistema pensat per mantenir-les al marge.
Amb Tanit Castells.