La història sembla extreta de la bruma dels temps: un viatger que descobreix un tresor llargament amagat, uns contes, cançons i relats que es xiuxiuejaven al voltant dels focs, enmig de l’hivern profund i que parlaven d’herois perduts, de gestes màgiques, de miracles sobrenaturals i d’una colla de personatges semidivins, semblants a humans, que vivien intensament les seves passions.
Això, que podria ser l’argument de qualsevol novel·la de fantasia, va passar en realitat a principis del segle XIX quan Elias Lönnrot va recórrer les zones més remotes de Finlàndia per recuperar les tradicions èpiques orals dels seus habitants.
El resultat d’aquesta aventura, i d’anys de treball minuciós, a cavall entre l’antropologia i la filologia, va veure la llum en la seva primera versió l’any 1835. Naixia el Kalevala, el poema èpic tradicional que es convertiria en el nucli de la identitat nacional finlandesa.